El model d’educació esportiva aplicat a una lliga de datchball
El model d’educació esportiva aplicat a una lliga de datchball
El model d’educació esportiva aplicat a una lliga de datchball. En el nou currículum d’educació física (DECRET 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica) s’incorpora per primera vegada el concepte de model pedagògic.
Un model pedagògic és una estructura o enfocament educatiu sistemàtic que orienta la planificació, l’execució i l’avaluació dels processos d’ensenyament i aprenentatge. Un model pedagògic es desenvolupa a partir de principis teòrics i pràctics amb l’objectiu de facilitar l’aprenentatge, el desenvolupament integral i l’adquisició d’habilitats físiques, cognitives i socials en l’alumnat.
Un d’aquests models pedagògics citats en el nou currículum és el de l’educació esportiva.
La materialització de tot aquest conjunt d’intencions es pot fer a través de l’aplicació o hibridació de diferents models pedagògics consolidats o emergents, entenent els models pedagògics com a plantejaments que formen part de les unitats didàctiques o projectes i que proporcionen un pla d’ensenyament comprensiu i coherent per assolir uns objectius d’aprenentatge a través de plans, decisions i accions d’acord amb un context i uns sabers.
DECRET 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica
Els models pedagògics proporcionen estructures a les persones docents per integrar adequadament estratègies i estils d’ensenyament a cada moment, però des d’una visió global de les unitats didàctiques o projectes. Sovint es pot fer necessari l’aplicació de diferents models pedagògics o la seva hibridació per optimitzar el seu funcionament.
Alguns d’aquests models pedagògics poden ser l’aprenentatge cooperatiu, l’ensenyament comprensiu, l’educació esportiva, la responsabilitat personal i social, l’estil actitudinal, l’educació física relacionada amb la salut, l’aprenentatge servei, l’educació d’aventura, l’autoconstrucció de materials o la ludificació, entre d’altres, sempre adaptats al context, a les característiques de l’alumnat i als sabers que es desenvolupen en aquesta etapa.
Aquests models pedagògics s’han de seleccionar en funció dels objectius plantejats i de les finalitats educatives perseguides, del context i de la tipologia d’alumnat i en general de tots aquells elements que acaben definint de quina manera es poden dur a terme les sessions d’Educació Física.
En el nou currículum d’educació física (DECRET 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica) es fa referència als jocs preesportius, reduïts i esports adaptats i alternatius i es descriuen les característiques que els fan d’especial utilitat per ser utilitzats com a recurs en aquesta etapa, especialment en contraposició als esports més populars i sense adaptacions.
El datchball seria un dels esports que compleix els requisits per estar englobat en aquesta categoria.
Els jocs preesportius, reduïts i esports adaptats i alternatius encaminats a la iniciació dels esports més institucionalitzats, que es presentaran amb tota la seva normativa i característiques durant l’etapa de l’educació secundària, que es troben a mig camí entre el joc lliure i el joc esportiu estàndard o esport i que també poden ser un bon recurs. Parteixen d’unes regles inicials però tenen un gran marge de canvi i de modificació mentre es practiquen, així com la possibilitat de construir i donar lloc a nous jocs i a regles noves. Les persones docents i l’alumnat poden introduir modificacions en diferents elements dels jocs pel que fa a l’espai, el temps, les persones participants, el material i les normes. Aquestes modificacions han de permetre aprofitar tot el potencial educatiu d’aquest tipus d’activitats, afavorir la participació activa de tot l’alumnat evitant eliminacions i temps d’espera, amb independència del nivell d’habilitat, integrar tots els gèneres en les mateixes activitats, reduir la competitivitat i fomentar la cooperació.
DECRET 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica
En tot cas cal defugir la pràctica assimilada als esports de forma específica, especialment d’aquells coneguts, i de molta difusió, sobretot sense realitzar cap tipus d’adaptació.
El model d’educació esportiva
El model d’educació esportiva, és un model d’ensenyament escolar creat per Daryl Siedentop a principis dels anys vuitanta. Aquest model té com a objectiu oferir una pràctica àmplia i entusiasta de l’esport perquè l’alumnat pugui gaudir d’una xperiència esportiva més autèntica i significativa.
Les característiques i formes d’organització del model d’educació esportiva afavoreixen la creació d’un ambient a classe que promou l’èxit motor, cognitiu i afectiu de l’alumnat. Es permet a l’alumnat tenir temps suficient per desenvolupar i millorar les seves habilitats motrius, guanyar autonomia exercint responsabilitats en els seus rols i establir vincles socioafectius a causa del seu sentiment de pertinença a un equip.
Amb el model d’educació esportiva, es posa a l’alumnat en disposició de viure una experiència esportiva més vinculada a la realitat:
- Les unitats didàctiques, ara situacions d’aprenentatge, són més extenses i estan centrades en un sol esport o joc modificat
- L’alumnat forma equips fixos amb una identitat, un nom, un símbol i un color
- L’alumnat assumeix diferents rols i responsabilitats dins del seu equip, com a jugadors/es, entrenadors/es, capitans/es àrbitres, estadistes, periodistes, etc.
- L’alumnat participa en totes les fases i rituals d’un esdeveniment esportiu: afiliació, pretemporada, competició, fase final, festivitat i premis
- L’alumnat aprèn les habilitats tècniques i tàctiques del joc, així com els seus valors, normes i cultura
- millors jugadors/es, etc.
Aquest model té com a objectiu formar alumnes competents, cultes i entusiastes per la pràctica esportiva. A més, fomenta el treball en equip, la cooperació, l’autonomia, la participació i el respecte.
Els rols
Els rols són una sèrie de responsabilitats que l’alumnat ha de desenvolupar al llarg de la unitat didàctica o situació d’aprenentatge de manera que té un alt component de motivació ja que cadascú s’ha de comprometre a exercir el seu rol de manera correcta en bé de l’equip. El professorat lliura a cada participant una targeta on s’especifiquen les responsabilitats del rol a exercir. Es poden diferenciar tres tipus de rols.
- Rols de jugador/a. Tot l’alumnat exerceix aquest rol al llarg. Algunes de les responsabilitats del rol de jugador/a són: respectar les regles de joc, els companys/es i els adversaris, esforçar-se al màxim, animar i ajudar els companys/es, etc.
- Rols d’equip. Són totes les figures pròpies de l’esport que es poden trobar en un equip i que són fonamentals per al seu bon funcionament. Alguns d’aquests rols poden ser: entrenador/a, preparador/a físic/a, capità/na, estadista, utiller, etc. El professorat ha de seleccionar aquells rols que vulgui que estiguin presents.
- Rols organitzatius: són totes aquelles figures que no pertanyen a cap equip però que són fonamentals per al desenvolupament de les competicions formals. àrbitres , aplegapilotes, anotadors, periodistes, fotògrafs, etc. Cada participant ocupa un d’aquests rols quan el seu equip no està jugant.
Les fases
Idealment, el model d’educació esportiva s’estructura en les següents fases:
- Afiliació. Fase inicial en la que l’alumnat pren contacte amb el model. El professorat explica en què consisteix i com s’estructura. Es formen els equips.
- Pretemporada. Fase en què els equips es posen a punt adquirint les habilitats tècniques i tàctiques necessàries abans de la competició amb la supervisió del professorat.
- Temporada. Tots els equips participen en una competició tipus lliga fixada per un calendari competitiu que determina, en funció de la posició, els enfrontaments a la fase final. Entren en joc els rols organitzatius dels equips.
- Registre de dades. Paral·lelament a la competició es recullen dades sobre el desenvolupament de l’alumnat en la competició: habilitat, esforç, esportivitat, etc. És una forma de generar retroalimentació entre els jugadors/es i els equips i aconseguir una autoavaluació i avaluació compartida per part dels alumnat i el professorat.
- Fase final. En funció de la classificació de la temporada, els equips juguen unes fases finals per establir la classificació definitiva.
- Festivitat i premis. En base al registre de dades es procedeix a la cerimònia de lliurament de premis al millor equip, als rols més ben exercits, als millors jugadors/es, etc.
Per saber-ne més sobre el model d’educació esportiva
El datchball
Com s’ha aplicat el model pedagògic d’educació esportiva a la lliga de datchball?
Durant aquest curs he aplicat alguns elements de forma simplificada d’aquest model pedagògic en una lliga de datchball que s’ha implementat amb l’alumnat de tercer cicle, sisè.
Considero que és un model pedagògic molt interessant, però per les seves característiques (grau d’autonomia de l’alumnat, rols i coneixements associats, nombre elevat de sessions de classe que requereix, etc.) crec que es més aprofitable a l’etapa de l’educació secundària que no pas a l’etapa de l’educació primària
Rols
L’alumnat ha format equips fixos amb un nom i un crit d’ànim inicial i ha assumit diferents rols: tothom jugador/a i a més, entrenador/a, capità/a i àrbitre/a.
Dirigeix la primera sessió d’entrenament (assimilable a la pretemporada) i al seu equip al llarg de tota la competició (temporada).
És l’interlocutor/a del seu equip amb els/les àrbitres. Gestiona el registre de dades, la puntuació en una mena d’acta de cada encontre on es valora no només el resultat sinó també altres aspectes: animar durant el joc, acceptar les decisions dels/les àrbitres sense protestar i animar i acceptar el resultat i felicitar a l’altre equip.
Prepara el material de cada encontre, gestiona el seu bon funcionament i els possibles problemes que puguin sorgir de manera autònoma i juntament amb el capità/na registra la puntuació de cada encontre en acabar.
Fases
Afiliació. Una sessió de presentació de la lliga de datchball i el seu funcionament, normes de joc, elaboració de grups fixos de 4/ persones, tria de nom i crit d’animació, assignació de rols, etc.
Pretemporada. Una sessió en la que l’entrenador/a ha preparat i dirigit una sèrie d’exercicis amb diferent material (pilotes, cons, piques, cronòmetre, etc.) destinats a preparar la participació del seu equip en la lliga de datchball (esquivar, agafar, passar, llançar la pilota, etc.).
Temporada. 5/6 sessions de competició en format lliga tots amb tots entre els sis equips participants. El gimnàs s’ha dividit en dos camps i s’han fet dos encontres simultàniament en els que han participat quatre equips (1×1) i dos equips han fet d’àrbitres, un per a cada encontre.
Registre de dades. En acabar cada encontre el capità/na juntament amb l’àrbitre/a i amb la presència dels jugadors/es han anotat la puntuació de cada encontre que ha tingut en compte el resultat, animar durant el joc, acceptar les decisions dels/les àrbitres sense protestar i animar i acceptar el resultat i felicitar a l’altre equip.
Fase final i festivitat i premis. Un cop acabada la competició en format lliga ja no s’ha pogut concloure amb la fase final a causa de diversos imprevistos que han retallat el nombre de sessions d’educació física previstes.
Materials
Graella per registrar les dades dels encontres
https://app.box.com/s/6t95qco57l77ls5798oo899g7c1fw9ju
Targetes per comptabilitzar la puntuació
https://app.box.com/s/gd0yxbqtmn7yylpv1etbabhkgllt68m8
Infografia
https://app.box.com/s/tnbdaejcbpxq3e3ul3w807sdgp3d1oa8
Valoració
La valoració de l’aplicació simplificada del model d’educació esportiva a la lliga de datchball és positiva. Ha contribuït a fer l’alumnat més protagonista dels seus aprenentatges i a fer que els gestioni de manera més autònoma.
Aspectes positius
- Motivació de l’alumnat molt alta per a aquesta activitat.
- Participació de tothom independentment del seu nivell d’habilitat i del seu sexe. Aprenentatge entre iguals i ajuda mútua intensa.
- Poques discussions, manques de respecte i/o no acceptació de resultats.
- Assumpció de rols mostrant responsabilitat en general, especialment en la sessió de pretemporada dirigida per l’entrenador/a de cada equip.
- Assumint el rol d’àrbitre l’alumnat dona valor i experimenta les dificultats inherents a exercir aquest rol.
- Cada equip està format per 4/5 jugadors/es. En cas de no assistència d’algun jugador/a o que un equip tingui un nombre inferior de jugadors/es es pot “fitxar” a un o més jugadors/es que en aquell moment fan d’àrbitres.
- Intenció per part del mestre de seguir aprofundint en la utilització d’aquest model i aplicar-lo a altres activitats i cursos.
- …
Aspectes a millorar
- Revisar els rols assignats i afegir el d’estadista que ajudi a fer el registre de dades. Crear el rol de suplent en cas que algun participant falti.
- Donar més importància a la sessió d’afiliació i als elements que conformes la identitat d’equip.
- La puntuació en base a targetes no és efectiva i alenteix el registre de dades, no fer-les servir.
- Fer més atractius els documents de registre de dades i afegir-ne de nous com ara targetes explicatives de cada rol.
- Introduir altres elements a observar i anotar en el registre de dades com per exemple el millor jugador/a de l’encontre, el jugador/a que ha destacat pel seu joc net, etc.
- Aplicar normes per fer que els encontres no s’allarguin excessivament.
- Procurar disposar de les sessions suficients per tal de dur a terme totes les fases del model.
- La infografia que recull les característiques principals del datchball es podria dissenyar per l’alumnat.
- …
Fotografies d’aquesta activitat
Cliqueu damunt la imatge per veure fotografies d’aquesta activitat.
Per saber-ne més sobre els models pedagògics a l’educació física
Modelos pedagògicos en Educación Física. Què, cómo, por qué i para qué
Modelos pedagògicos en Educación Física
Modelos pedagógicos en la educación física y el deporte
