Primers auxilis: com actuar davant una aturada cardiorespiratòria

Primers auxilis: com actuar davant una aturada cardiorespiratòria
Font: http://www.desfibrilador.com

Primers auxilis: com actuar davant una aturada cardiorespiratòria

Primers auxilis: com actuar davant una aturada cardiorespiratòria

Font: https://ioc.xtec.cat

Quan hi ha una manca de les funcions de respiració i circulació en una persona cal iniciar immediatament les tècniques de reanimació respiratòria i el massatge cardíac extern: les anomenades maniobres de suport vital bàsic (RCP).
L’objectiu d’aquestes maniobres és garantir que, mentre no arriba l’assistència mèdica,  els  òrgans  vitals  de  la  persona  reben  l’oxigen  necessari  per  evitar  la  mort  de  les  seves cèl·lules, circumstància que podria provocar lesions principalment cerebrals. Per a què siguin útils és ideal que s’apliquin en els primers 4 minuts de l’aturada cardiorespiratòria.

Les maniobres de suport vital bàsic fan referència a les dues primeres anelles de la cadena de supervivència: alerta immediata i reanimació cardiopulmonar bàsica.

Seqüència de suport vital bàsic en l’adult

1. Valorar la seguretat de l’entorn. Hem de tenir la certesa que no existeix cap perill, ni per a la víctima, ni per al socorrista.

2. Comprovar si la víctima respon/nivell de consciència. El nivell de consciència és el primer que es valora, perquè determinarà la gravetat de la víctima. Per saber si la víctima està conscient o no, cal adreçar-s’hi verbalment (“com es troba?, es troba bé?”). També es pot sacsejar suaument per les espatlles. Poden passar les següents coses:

  •     La víctima contesta o intenta fer-ho: per tant, respira i conserva la circulació sanguínia. Si és així, se la considera conscient. Per la qual cosa s’ha de:
    Deixar la víctima en la mateixa posició en què s’ha trobat comprovant que no hi ha cap perill.
    Esbrinar què li passa i demanar ajuda, si és necessària.
    S’ha de valorar regularment el nivell de consciència i respiració.
  •     La víctima no contesta, per tant està inconscient, per la qual cosa s’ha de:
    Cridar demanant ajuda.
    Si és possible, deixar la víctima en la posició en què s’ha trobat.
    Obrir les vies aèries.

3. Obrir les vies aèries. Quan una persona està inconscient i en posició de panxa enlaire, hi ha el risc que la llengua es relaxi i obstrueixi el pas de l’aire. Per això, el primer que es farà serà afluixar-li la roba si dificulta la respiració i obrir la via aèria per permetre el pas d’aire als pulmons mitjançant la maniobra front-mentó. Així s’aconseguirà una tracció de la llengua i s’alliberarà el pas de l’aire.
Maniobra front-mentó. Per fer la maniobra front-mentó, cal agenollar-se al costat de la víctima. Es col·loca una mà damunt del front de la víctima, amb prou pressió per aixecar el cap cap enrere. L’altra mà cal col·locar-la damunt de la part òssia del mentó, tot elevant la mandíbula i desplaçant el mentó cap endavant.

Primers auxilis: com actuar davant una aturada cardiorespiratòria

Font: https://ioc.xtec.cat

 

4. Comprovar la respiració. Cal col·locar l’orella a prop de la boca i del nas de la víctima. S’ha de veure si el tòrax s’eleva o davalla; intentar escoltar el so de l’entrada i la sortida de l’aire, i sentir l’aire expirat a la galta durant un màxim de 10 segons.
Si la víctima respira:

  • Col·locar-la en posició lateral de seguretat (PLS) i controlar la respiració i la consciència.
  • Trucar al 112.

Si la víctima no respira:

  • Trucar immediatament al 112
  • Iniciar les compressions toràciques

Posició lateral de seguretat. És la posició d’espera indicada per a persones inconscients no traumàtiques que respirin, amb la finalitat de controlar el vòmit i evitar la caiguda de la llengua cap enrere. La posició ha de ser estable, propera a una posició lateral, amb el cap inclinat cap avall i evitant la pressió sobre el tòrax que dificultaria la respiració.  Tècnica per col·locar una víctima en posició lateral de seguretat:

  • Alinear la víctima, panxa enlaire, sobre una superfície dura i llisa
  • Agenollar-se al costat de la víctima i retirar tots els objectes que puguin produir-li algun dany (ulleres, corbata, etc.)
  • Col·locar el braç de la víctima més proper al socorrista en angle recte amb el palmell de la mà cap amunt
  • Posar l’altre braç de la víctima creuat per damunt del tòrax de la víctima fins que el dors de la mà toqui la seva galta
  • Agafar pel genoll la cama de la víctima més allunyada del socorrista i creuar-la amb l’ altra cama mantenint el peu al terra
  • Subjectar la víctima per la part de darrere del genoll d’aquesta cama i per l’espatlla
  • Girar la víctima 90º cap a la banda del socorrista, de manera que un dels seus genolls (de la víctima) toqui el terra fent de suport per evitar que la víctima es giri sobre sí mateixa,i el palmell de la mà del braç que estava més allunyat del socorrista quedi a sota de la galta de l’accidentat per mantenir-li el cap estable i evitar lesions en la cara
Primers auxilis: com actuar davant una aturada cardiorespiratòria

Font: https://mediblogdefamilia.wordpress.com

 

 

5. Realitzar compressions toràciques. El motiu per començar amb les compressions és perquè durant els primers minuts d’una aturada cardiorespiratòria, el cor disminueix la seva feina, però l’oxigen en sang continua sent alt, motiu pel qual caldrà ajudar el cor a fer la seva feina d’impulsar la sang. S’ha demostrat que quan es fan compressions toràciques, hi entren petits volums d’aire que permeten elevar la probabilitat de supervivència.

Tècnica per realitzar la reanimació cardiopulmonar:

  • Agenollar-se al costat de la víctima a l’alçada del pit.
  • Col·locar el taló de la mà al centre del tòrax, sobre la meitat inferior de l’estèrnum, però evitant l’extrem inferior de l’estèrnum (apòfisi xifoide).
  • Posar el taló de l’altra mà sobre la primera.
  • Entrellaçar els dits de les mans i assegurar-se que els dits no descansen sobre les costelles.
  • Inclinar-se completament sobre la víctima, amb els braços rectes, pressionant de dalt a baix sobre l’estèrnum fins que el tòrax baixi 4 o 5 cm.
  • Deixar d’efectuar pressió sense que la mà perdi el contacte amb l’estèrnum. Comprimir el tòrax 30 cops a un ritme de 100 compressions per minut.

6. Combinar les compressions toràciques amb la respiració artificial: després de 30 compressions toràciques s’ha de tornar a obrir la via aèria utilitzant la maniobra front-mentó explicada anteriorment.

Tècnica de la respiració artificial:

  • Pinçar les aletes nasals de la víctima amb els dits índex i polze.
  • Obrir la boca de la víctima mantenint la mandíbula aixecada.
  • Realitzar uns inspiració normal i posar els llavis al voltant de la boca de la víctima fent que la unió sigui hermètica.
  • Insuflar de forma constant dins de la boca de la víctima al mateix temps que s’observa que el tòrax s’eleva.
  • Mantenir el cap de la víctima inclinat i la barbeta aixecada i, apartant-li la boca, comprovar que el tòrax baixa en sortir l’aire insuflat prèviament.
  • Tornar a prendre aire i repetir la seqüència anterior, per a efectuar dues respiracions artificials efectives.

7. Continuar el cicle alternant 30 compressions/2 insuflacions fins que arribi l’equip de suport vital avançat i es faci càrrec de la situació o la víctima torni a respirar.

 

 

Seqüència de suport vital bàsic en el nen (infant entre 1 any i la pubertat)

En els infants,la causa principal d’aturada cardiorespiratòria és l’aturada respiratòria. Per això sempre es començaran les maniobres amb respiració artificial o respiració de rescat.

Passes a seguir:

1. Valorar la seguretat de l’entorn. Hem de tenir la certesa que no existeix cap perill, ni per al nen, ni per al socorrista.

2. Comprovar consciència. Es comprova sacsejant al nen suaument per les espatlles i parlant-li alt i clar prop de l’orella. Pot passar:

  • Hi ha resposta: el nen està conscient. Camí a seguir:
    Deixar el nen en la mateixa posició que s’ha trobat, comprovant que no hi ha perill.
    Esbrinar què li passa i demanar ajuda si és necessària.
    Valorar regularment el nivell de consciència i la respiració fins que arribi ajuda o el nen es recuperi totalment.
  • No hi ha resposta: el nen està inconscient. Camí a seguir:
    Cridar demanant ajuda.
    Si és possible, deixar el nen en la mateixa posició en que s’ha trobat, comprovant que no hi hagi perill
    Obrir les vies aèries.

3. Obrir les vies aèries. Cal agenollar-se al costat del nen i realitzar la maniobra front-mentó.

4. Comprovar la respiració. Tenint les vies aèries obertes, s’ha de veure si es mou el tòrax, s’han d’escoltar sorolls respiratoris de la boca del nen i s’ha de sentir en la galta  l’alè del nen. Es procurarà no estar més de 10 segons comprovant la respiració.

Si el nen respira:

  • Col·locar el nen en posició lateral de seguretat (PLS) i controlar la respiració i la consciència.
  • Trucar al 112.

Si el nen no respira:

  • Si el socorrista no està sol, l’altra persona trucarà al 112, mentre el socorrista fa 5 insuflacions de rescat.
  • Si el socorrista està sol, ha de realitzar 5 insuflacions de rescat (ja es trucarà al 112 després).

5. Realitzar la respiració artificial / ventilació / respiració de rescat. Cal estar segurs que les vies respiratòries estan obertes posant una mà al front i dos dits de l’altra sota la barbeta. Tècnica per realitzar la respiració de rescat:

  • Pinçar les aletes nasals del nen amb els dits índex i polze de la mà que té el socorrista al front.
  • Obrir la boca del nen.
  • Realitzar una inspiració normal i posar els llavis al voltant de la boca del nen fent que la unió sigui hermètica.
  • Insuflar de manera constant dins de la boca del nen durant un segon al mateix temps que s’observa l’elevació del tòrax.
  • Mantenir el cap del nen inclinat i la barbeta aixecada i, apartant la boca del nen, comprovar que el tòrax baixa en sortir l’aire insuflat prèviament.
  • Tornar a prendre aire i repetir la seqüència anterior un total de 5 vegades per així aconseguir les 5 insuflacions de rescat. A continuació començar les compressions toràciques.

6. Realitzar compressions toràciques. Tècnica per realitzar les compressions toràciques:

  • Agenollar-se al costat del nen al costat del pit.
  • Col·locar la mà del socorrista al centre del tòrax del nen (només una mà, a diferència de l’adult que es posen les dues mans). Aquest és el punt a on s’ha de fer la compressió.
  • Inclinar-se completament sobre el nen amb els braços rectes pressionant de dalt a baix sobre l’estèrnum fins que el tòrax baixi 1/3 de la seva profunditat.
  • Deixar d’efectuar pressió sense que la mà perdi el contacte amb l’estèrnum.
  • Comprimir el tòrax 30 vegades a un ritme de 100 compressions minut.

7. Inclinar el cap, aixecar el mentó i fer dues insuflacions.

8. Seguir aquest cicle alternant 30 compressions/2 insuflacions fins que arribi el suport vital avançat o el nen torni a respirar.

 

Seqüència de suport vital bàsic en un lactant

La causa més freqüent d’aturada cardiorespiratòria en els lactants (menors d’1 any) és l’aturada respiratòria (mort sobtada del lactant, obstrucció de les vies respiratòries…). Per aquest motiu primer cal fer la respiració artificial i després, les compressions toràciques (com en el nen).

1. Valorar la seguretat de l’entorn. Tenir la seguretat que no hi ha perill ni per al lactant ni per al socorrista.

2. Comprovar consciència: fregar la planta de peu del lactant suaument i cridar-lo per el seu nom per veure si respon. No s’ha de sacsejar mai un lactant. Pot passar el següent:

  • Hi ha resposta: està conscient. Camí a seguir:
    S’ha de buscar ajuda portant el lactant en braços.
    Controlar la consciència i la respiració fins que arriba ajut.
  • No hi ha resposta: està inconscient. Camí a seguir:
    Cridar demanant ajuda.
    Obrir les vies aèries.

3. Obrir les vies aèries. S’ha de fer la maniobra front-mentó modificada: posar una mà al front del lactant i inclinar-li el cap amb cura cap enrere; posar el tou d’un dit de l’altra mà del socorrista sota la punta de la barbeta del lactant aixecant-la suaument.

4. Comprovar la respiració. Amb les vies respiratòries obertes cal veure si el tòrax es mou, s’han d’escoltar els sorolls respiratoris de la boca del lactant i s’ha de sentir l’alè del lactant a la galta. No dedicar més de 10 segons per a la valoració de la respiració.

Si el lactant respira:

  • Sostenir el lactant en posició lateral de seguretat (PLS) i controlar la respiració i la consciència.
  • Trucar al 112.

Si el lactant no respira:

  • Si el socorrista no està sol, l’altra persona que truqui al 112, mentre el socorrista fa 5 insuflacions de rescat.
  • Si el socorrista està sol, ha de realitzar 5 insuflacions de rescat ( ja trucarà al 112 després).

5. Realitzar la respiració artificial o respiració de rescat. Cal estar segurs que les vies respiratòries estan obertes posant una mà al front i un dit de l’altra mà sota la barbeta.
Tècnica de realització de la respiració de rescat:

  • Realitzar una inspiració normal i posar els llavis al voltant de la boca i el nas del lactant tractant que la unió sigui hermètica.
  • Insuflar de manera constant durant un segon al mateix temps que s’observa l’elevació del tòrax.
  • Mantenir el cap del lactant inclinat i la barbeta aixecada i, apartant la boca del lactant, comprovar que el tòrax baixa en sortir l’aire insuflat prèviament.
  • Tornar a prendre aire i repetir la seqüència anterior un total de 5 vegades per així aconseguir les 5 insuflacions de rescat. A continuació començar les compressions toràciques.

6. Realitzar compressions toràciques. Tècnica per realitzar les compressions toràciques:

  • Posar el lactant sobre una superfície plana a l’altura de la cintura del socorrista.
  • Col·locar el tou de dos dits de la mà del socorrita sobre el pit del lactant. Aquest és el punt a on s’ha de fer la compressió.
  • Pressionar verticalment cap avall sobre l’estèrnum i baixar el tòrax 1/3 de la seva profunditat.
  • Deixar d’efectuar pressió sense que els dits de la mà perdin el contacte amb l’estèrnum.
  • Comprimir el pit 30 vegades a un ritme de 100 compressions/ minut.

7. Inclinar el cap, aixecar el mentó i fer dues insuflacions.

8. Seguir aquest cicle alternant 30 compressions/2 insuflacions fins que arribi el suport vital avançat o el lactant torni a respirar.

 

Exercicis

http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1601_CAI/CAI_1601_C05/web/html/WebContent/u2/a1/exercicis.html

 

Informacions extretes dels materials publicats a la web de l’IOC (Institut Obert de Catalunya)

http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1601_CAI/CAI_1601_C05/web/html/WebContent/u2/a1/continguts.html

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save

També us pot interessar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.